Si coneixes algun cas de tartamudesa en la teva família o cercle social, aquest article et pot ser de gran ajuda per tractar de normalitzar aquesta situació.

A més d'introduir i aclarir què és la tartamudesa o disfèmia, et donem algunes claus per saber què has i què no has de fer per ajudar a superar-ho.

La tartamudesa o disfèmia afecta la fluïdesa de la parla. El seu origen és el resultat d'una interacció complexa entre factors fisiològics, del desenvolupament, lingüístics i ambientals. Convé tenir en compte que la tartamudesa afecta de forma desigual als dos sexes, ja que té una major incidència en homes que en dones.

La disfèmia es caracteritza per les interrupcions en la producció dels sons de la parla, també denominades "disrítmies" o "disfluències." La majoria de les persones produeixen breus disrítmies de tant en tant. Per exemple: en ocasions es repeteixen algunes paraules i, en unes altres, es precedeixen d'emissions del tipus "mmm" o "eeeh." Les disrítmies no constitueixen necessàriament un problema; no obstant això, poden dificultar la capacitat de comunicació de les persones que en produeixen masses.

Durant la infantesa, aproximadament, un terç de la població entre els 2,5 i 5 anys passen per un període de disfluències en la parla i, en alguns casos, aquestes disrítmies es perllonguen tota la vida.

La disfèmia es presenta com una forma de parlar interrompuda per una sèrie d'alteracions com: repeticions de sons, paraules o frases, prolongació de sons, bloquejos o pauses inadequades en el discurs.

Aquestes dificultats apareixen en la parla d'una manera involuntària i amb una freqüència inusual. De la mateixa manera, poden observar-se en el subjecte signes d'esforç o moviments en alguna part del cos, associats a les dificultats de fluïdesa del parla.

Els nens i adults amb disrítmies en la parla no solen rebutjar la comunicació ni els contactes socials. Però, en alguns casos, poden reaccionar amb introversió i cert aïllament, per la qual cosa seria necessari abordar-los específicament amb teràpia.

Sessions de logopèdia: el millor tractament

És molt important demanar informació i sol·licitar l'ajuda d'un logopeda els primers moments d'aparició i detecció de les disrítmies que puguin produir-se en la parla. És cert que les disfluències poden desaparèixer de forma espontània, però no ocorre en tots els casos. Per la qual cosa és preferible no esperar i parar esment logopèdic al més aviat possible.

Depenent del moment d'inici, el tractament pot variar en quan a la durada; però en nens d'entre 6 i 12 anys on les disfluències estan afermades i presenten altres de les característiques associades a la disfèmia, la intervenció pot oscil·lar d'1 a 2 anys, aproximadament.

La intervenció logopèdica de la tartamudesa no s'ha d'interrompre bruscament, sinó que és necessari realitzar seguiments periòdics de l'evolució i actuar davant possibles recaigudes.

A continuació, s'exposen algunes pautes que serveixen de guia davant les diferents situacions i contextos quan es parla amb persones amb disfluències:

1. Conductes que s'han d'evitar:

• Interrompre el discurs.
• Acabar les frases.
• Els torns de paraula ràpids en la conversa i amb poc temps per a que pugui incloure la seva intervenció.
• Dir-li que respiri, que agafi aire o que estigui tranquil.

 

2. Com pot ajudar la família des de casa?

• Transmetre tranquil·litat i calma.
• Parlar lent i allargant les vocals (estirant les paraules).
• Nen: Que-que-vull la pi-pi-pi-pilota
• Adult: Aaah! Queeee voools laaa piiiloootaaa
• També es pot (repetir) oferir una emissió fluïda de la seva intervenció.
• Buscar temes atractius per establir un diàleg.
• Atendre i seguir els temes de conversa que inicia.
• Reduir les preguntes. Si s'han de realitzar podem oferir possibilitats de resposta:"vols sortir al parc o juguem aquí?"
• Deixar espais de silenci perquè se senti lliure d'intervenir quan estigui preparat.
• Mantenir un contacte ocular natural, sense retirar-ho quan es produeixen els bloquejos.
• Llegir de forma relaxada i lenta amb el nen/a (textos adequats a la seva edat i els seus interessos)
• Els altres també poden introduir algunes repeticions de sons i paraules:
• "... però, però quan ho vaig veure em va saludar i, i em va donar records per a vosaltres"
• Parlar de les dificultats positivament (expressar comprensió)
• Donar el model mentre s'explica alguna cosa, és a dir: parlant lentament (allargant vocals i amb pauses entre frases) i disminuint la intensitat de la veu. Això ajudarà al nen/a a practicar-ho.
• Posar paraules als sentiments i frustracions.
• Afavorir la seguretat en si mateix. Valorar diferents aspectes de la seva forma de ser o coses que faci bé.
• "Ho has dit genial!", "Quina alegria que ja estàs fent els deures", "Gràcies per ajudar-me a posar la taula".
• En la mesura del possible, eviti les coses negatives. Han d'establir-se algunes normes, però que siguin veritablement importants i exigible a tots.

 

3. Aspectes que poden generen estrès i inseguretat a les persones amb disrítmies en la parla:

• Rutines diàries poc regulars i poc predictibles.
• Pressió horària.
• Exigències cap a la seva conducta i poc reconeixement.
• Ambients sorollosos i amb sobreactivitat.

 

Tirma Montes - Col·legiada núm.: 08/4.019

Logopeda de la Policlínica Guadalupe