Els estils educatius parentals són tendències generals de comportament dels pares al relacionar-se amb els seus fills. No són patrons rígids, es solen utilitzar combinacions dels diferents estils depenent de la situació i l’edat dels nens, però això pot provocar incoherències educatives. Tot i això, és ideal intentar seguir un patró més o menys estable, que faciliti una educació harmònica i unes actuacions coherents entre elles i amb els propis valors i decisions dels pares.

Normalment es descriuen quatre estils educatius parentals (autoritari, democràtic, permissiu i negligent), que estan condicionats, entre d’altres, per la pròpia educació que han rebut els pares,  la seva personalitat i la dels nens, l’estat d’ànim del moment o la interpretació que es fa del comportament dels nens.

És important saber que aquests estils, que agrupen els trets principals de la forma d’educar, tenen efectes en la criança dels nens, en el seu desenvolupament, en el seu comportament i en la seva forma de relacionar-se amb els altres, però no són l’únic factor que hi influeix.

Estils educatius (Baumrind, 1980; Maccoby i Martin, 1983)

D’aquests quatre, l’estil democràtic és el més saludable i efectiu pel desenvolupament dels fills i de la seva relació amb els pares, sent el que mostra una millor combinació entre dos pilars bàsics de l’educació dels fills: l’exigència i/o control i l’afectivitat.

Els pares democràtics...

• Són afectuosos i responsables.
• Són sensibles a les necessitats dels fills.
• Expliquen les normes i decisions.
• Fomenten comportaments positius i l’autonomia dels fills.
• Apliquen càstigs raonats i raonables.
• Mantenen una comunicació constant i oberta, amb diàleg.
• Promouen que els nens opinin i s’expressin.

 

Llavors els fills...

• Mostren bones habilitats socials.
• Tenen un bon autocontrol.
• Són autònoms i amb iniciativa.
• Són alegres y espontanis.
• Presenten una bona autoestima i un autoconcepte realista.
• Són responsables i amb bon rendiment acadèmic.
• Tenen pocs conflictes amb els pares i germans. 

 

Com es pot ser més democràtic?

• Ser consistent amb les normes i límits que s’apliquen, les accions tenen conseqüències.
• Fomentar la comunicació i escoltar als fills, dóna'ls-hi temps perquè s’expliquin i que es sentin escoltats.
• Explicar als fills perquè allò està malament i assegurar-se que ho entén i que entén les conseqüències del que fa.
• Passar temps de qualitat amb els fills: jugar amb ells, involucrar-se en els seus interessos.
• Ser afectuosos amb ells.
• No etiquetar als fills: ets dolent, ets un desastre... Allò dolent és el comportament.
• Reconèixer els seus sentiments perquè els identifiquin i es sentin compresos.
• Felicitar als fills sempre que facin les coses bé i ajudar-los a corregir les errades (tots ens equivoquem i de les errades s'aprèn).
• No fer comparacions entre els germans ni amb altres nens.
• Ensenyar als nens i nenes a no mentir, a ser responsables de les seves accions i a demanar disculpes.
• Els fills aprenen per imitació, i els pares són el seu primer exemple, i el més important.
• Deixar que els fills investiguin, sentin i s’equivoquin; el millor aprenentatge ve de la pròpia experiència.
• No fer coses pels fills que ells siguin capaços de fer sols.
• Demanar responsabilitats (recollir el plat de la taula, vestir-se sols...) en funció de l’edat.

 

Per tenir en compte amb fills adolescents:

• Acceptar els canvis físics i psicològics propis d’aquesta etapa.
• Acceptar que tenen dret a prendre les seves pròpies decisions, recolzar-los i fomentar el pensament crític.
• Evitar actituds controladores i facilitadores.
• Fomentar una comunicació natural i oberta sobre tots els temes.
• Es poden negociar amb ells les conseqüències i càstigs de les seves accions.
• Els pares són pares, amics ja tenen fora de casa. Les normes i la supervisió són necessàries.

 

Lda. Inma Chacón Delgado.

Psicòloga infanto-juvenil. PGS.

Núm. Col.: 18944.