L'al·lèrgia és una reacció de defensa de l'organisme quan entra en contacte amb substàncies externes. Gairebé qualsevol substància pot ser al·lergènica: aliments, medicaments, substàncies que suren en l'aire i es respiren com el pol·len, els fongs, les partícules d'àcars o fins la caspa dels animals, però també injeccions i picades que travessen la pell. El sistema immunitari del cos reconeix aquestes substàncies com a estranyes i les intenta neutralitzar per mecanismes que es tornen nocius contra el propi organisme, i causen els símptomes d'al·lèrgia.

Els símptomes són molt variats: asma, rinitis,conjuntivitis, urticaria, dermatitis. Poden aparèixer símptomes digestius: dolor, gasos, vòmits o diarrees, etc. Els símptomes es poden extendre a l'aparell circulatori o la laringe, i el resultat d'una mescla de símptomes o una reacció al·lèrgica greu és la anafilaxia. 

L'al·lèrgia a aliments és una patologia que ha augmentat en els últims anys. Alguns dels més freqüents en aquest tipus de reaccions són la llet i l'ou, ja que causen al·lèrgia fonamentalment en lactants i nens petits. Altres aliments com a peixos, mariscs, fruites, fruita seca, espècies, etc., solen aparèixer en nens una mica més grans i en adults: les sensibilitzacions apareixen a mesura que s'introdueixen els aliments en la dieta del nen. És important saber que la intolerància a algun aliment, no és el mateix que una al·lèrgia alimentària. Arribar a un diagnòstic d'al·lèrgia d'un aliment implica eliminar aquest aliment de la dieta: per això és vital que la visita al metge verifiqui que aquesta mesura és necessària.

El nen amb símptomes al·lèrgics té uns problemes específics que comporten una repercussió en el rendiment escolar, des de la concentració i l'atenció a classe, o limitacions en les activitats docents i extraescolars. El nostre propòsit és controlar aquests símptomes a través d'una bona prevenció, i minimitzar el risc al fet que arribi a reaccions més severes, fins i tot d'hipersensibilitat greus que puguin posar en risc la salut. 

Per al diagnòstic de l'al·lèrgia el primer és comptar amb una detallada història clínica, i per a això s'ha d'oferir sempre la màxima informació a l'especialista que determinarà quina prova cal realitzar. Les proves cutànies que podem realitzar a la consulta, consisteixen a dipositar una gota de l'al·lergogen sobre la pell del nen. Si en el lloc en el qual s'ha dipositat l'al·lergogen apareix una reacció cutània en forma d'embalum, significa que el nen reacciona a l'al·lergogen i que aquest pot ser el responsable de determinats símptomes.

Prevenir la reacció al·lèrgica és la nostra voluntat i, encara que no sigui fàcil, existeixen consells amb els quals us volem ajudar. 

Dra. Thais Lovera i Dra. Lucía Gortopan

Pediatres de Policlínica Guadalupe