Cada cop més, els psicòlegs infanto-juvenils ens trobem amb queixes dels pares perquè els seus fills no volen practicar esport o, en cas que el practiquin, normalment un cop arribada l’adolescència, el volen deixar.

Tots som conscients que abans, quan els nens no utilitzaven tan sovint els mòbils i videojocs per entretenir-se, el sedentarisme i l’obesitat (al voltant del 45% dels nens la pateixen a Espanya) no eren tan acusades en aquestes edats, ja que el temps lliure del nens incloïa molta més activitat física.

A nivell psicològic, l’esport comporta grans beneficis: en el desenvolupament i estabilitat personal, i en les habilitats socials.

Està demostrat que quan els nens practiquen esport regularment, la seva capacitat de concentració augmenta i la seva coordinació visual i motora són més eficients, pel que, en conseqüència, el seu rendiment acadèmic és millor. Aquí hem d’afegir que també dormen millor, un aspecte clau per mantenir el bon rendiment acadèmic i l’estabilitat emocional.

L’esport ofereix als nens la possibilitat d’adquirir valors, habilitats i capacitats personals que milloren la seva competència social i la seva adaptació, a la vegada que afavoreixen el seu benestar emocional:

• Companyerisme, aprenent la importància del treball en equip per aconseguir els objectius.
• Augment i millora de les relacions socials.
• Superació de reptes, resolució de problemes i augment de la tolerància a la frustració.
• Constància, disciplina i la importància de respectar les normes.
• Capacitat d’empatia, és a dir, posar-se en el lloc del company que falla o del rival que perd, sent més sensibles a les emocions dels altres i d’un mateix, aprenent també a gestionar les seves emocions.
• Augment de la confiança en ells mateixos i de la seva autoestima.
• Major autonomia i independència.
• Reducció de les possibilitats de patir estrès, ansietat i depressió.
• Disminució de les activitats sedentàries i l’ús de mòbils i videojocs.

 

Tots aquests beneficis els obtindran sempre i quan la pressió, els intents de motivar-los i el tracte que rebin per part dels adults (pares i entrenadors), siguin positius i no contraproduents. Aquestes situacions les trobem sobretot quan els nens comencen a competir, i els hi poden generar sentiments de bloqueig que provoquin el contrari del que pretenien: una baixada del rendiment esportiu, sobretot en adolescents, acompanyada de sentiments d’insatisfacció i desmotivació vers l’esport.

Com a pares, algunes de les claus per animar i mantenir la pràctica esportiva en els nens i adolescents, podrien ser:

• Practicar activitats físiques amb ells.
• Donar-li llibertat per provar diferents activitats i esports.
• Elogiar l’esforç més que el resultat, tan quan perdin com quan guanyin.
• Fer comentaris individuals i de l’equip.

 

Inma Chacón - Col·legiada 18.944

Psicòloga Infantil i Juvenil de Policlínica Guadalupe