El desenvolupament normal del sistema visual comença des del naixement, augmenta ràpidament fins als 3 o 4 anys i continua millorant gradualment fins que es completa als 8 o 9 anys. Fins a aquesta edat parlem de “període crític o sensible”, a causa que l'escorça visual del cervell és fràgil i encara no està completament desenvolupada. 

Quina és l'edat ideal per acudir amb el seu fill al oftalmòleg?

En general s'ha d'acudir al oftalmòleg a partir dels 3 o 4 anys. En nens menors de 3 anys quan es presenta alguna alteració visible com per exemple: un reflex blanc en la pupil·la (leucocoria), desviació d'un ull o tots dos (estrabisme), moviment ocular anormal, la caiguda d'una parpella (ptosis palpebral), l'antecedent d'algun defecte visual en els pares o simplement la sospita que el nen pugui tenir dificultat en la visió. És a dir, qualsevol alteració notada pels pares o pel pediatre a qualsevol edat ha de ser avaluada per un oftalmòleg. 

En què consisteix la revisió oftalmològica en nens?

La revisió oftalmològica bàsica la realitza el pediatre des del naixement a través de l'examen físic, en edats en què el nen no es comunica verbalment, fent èmfasi en el reflex pupil·lar, el seguiment d'objectes, l'alineació ocular, el moviment ocular, la coordinació mà - ull. A partir dels 3 a 4 anys es realitza a més un test d'agudesa visual, que és quan el nen comença a col·laborar i és capaç de reconèixer dibuixos o lletres. A més, el oftalmòleg realitza la graduació amb unes gotes que produeixen dilatació de la pupil·la i permeten conèixer amb fiabilitat la graduació o diòptries que té el nen i poder examinar el fons d'ull. 

Quins són els problemes visuals més freqüents que podem trobar en els nens?

En els nens podem diagnosticar defectes refractius com hipermetropia, miopia o astigmatisme. A més, qualsevol d'aquests defectes pot acompanyar-se d'estrabisme (desviació ocular) o ambliopia o “ull gandul” (disminució de l'agudesa visual produïda per un desenvolupament visual anormal en edats precoces de la vida). L'ull gandul requereix especial atenció. És una condició que es pot preveure i reversible si es diagnostica precoçment i ens permet iniciar tractament amb correcció òptica (ulleres) i /o pegats oculars. Per contra, un diagnòstic tardà en un nen després dels 8 anys pot no tenir ja tractament i quedar amb una visió limitada de forma permanent. 

I en adults? Quan hem d'acudir al oftalmòleg?

A diferència dels nens, els pacients adults solen acudir al oftalmòleg quan comencen amb símptomes de presbícia o vista cansada al voltant dels 40 a 45 anys (pèrdua de la capacitat d'enfocament amb visió borrosa d'a prop i necessitat d'allunyar-se els textos per llegir-los), tret que tinguin algun problema visual previ. 

No obstant això, existeixen malalties oculars “silents o asintomàtiques” com el Glaucoma que poden aparèixer a qualsevol moment i només es diagnostiquen en revisions oftalmològiques rutinàries. Altres malalties com la diabetis mellitus o la hipertensió arterial, tan freqüents en el nostre mitjà, requereixen control pel oftalmòleg. En ancians no hem d'oblidar la cataracta que produeix una disminució de la visió de forma lenta i progressiva. 

Per tant, recomanem una revisió oftalmològica anual tant en nens a partir dels 3 a 4 anys com en adults, per poder detectar precoçment qualsevol alteració que pugui aparèixer amb el creixement en els nens o amb l'edat en l'etapa adulta. 

Dra. Saskia Sánchez Jayussi. Col·legiada núm. 38.295

Oftalmòloga de Policlínica Guadalupe.